Can Cots

Can Cots existeix de veritat…

<< Si penso en Can Cots se’m dibuixa un somriure. I així com hi ha coses que em costen de descriure, ara mateix el meu cap està ple de paraules per definir el que vol dir Can Cots. Diferent, divertit, increïble, inimaginable, lliure, feliç, preciós, real, natural, immens, viu. Però potser, el millor adjectiu és ESPECIAL. >>  CLARA PONS.

<< Algun cop t’has preguntat si existeix algun lloc perfecte? Doncs jo crec que sí, per mi sí. Aquest lloc és Can Cots. Un paisatge, una casa, un ambient en el que sents mil sentiments, mil sensacions. On sents una pau, una tranquil·litat, una harmonia que no es pot comparar amb cap altre lloc. Allà hi pots trobar la diversió amb els amics, la tristesa, la bogeria que ens omple a tots. O fins i tot l’amor i la passió… Una casa envoltada de boscos verds, soroll de riu i ocells. Una masia de fa molts anys que cada cop sembla més jove gràcies a tots els que la disfrutem i ens omplim de vitalitat amb ella. Mil habitacions, lliteres per tots els nens. I amb un paisatge diferent a cada finestra. A cada racó d’aquesta casa, una sensació, un record, un olor, una imatge. A cada pedra una història. En aquest lloc tan màgic, més d’un hem passat gran part de la nostra vida.  A cada Castanyada, Setmana Santa o estiu, la casa s’omple de rialles, crits, somriures, algun que altre plor. Li debem tant a Can Cots… Allà és on jo he après a conviure amb la gent, he conegut persones fantàstiques, he viscut mil històries. També és on per primer cop vaig enamorar-me de veritat. Allà ha sigut on he après a trobar-me a mi mateixa, reflexionar com cal, controlar els sentiments, prendre les meves grans decisions. Ara mateix, podria dir que per mi, Can Cots és vital. Sóc allà i una sensació de estabilitat em corre per tot el cos, una sensació de tranquil·litat, una sensació tan agradable que no la canviaria per res del mon. Ets gran Can Cots. >> ALBA SAPERAS.

<< Si em demanessin que expliqués què és per mi Can Cots, hauria de ser capaç d’explicar gairebé nou anys de Clupi i de Can Cots en un parell de paràgrafs. Quant dóna de sí tot aquest temps, quantes experiències he viscut. En podria dir de negatives, però si em paro a pensar totes m’han ajudat a apendre i a créixer. Des del primer cop que vaig anar a unes colònies de l’esplai, pocs cops he deixat d’anar-hi. Sincerament, no sé pas què té Can Cots , però alguna cosa, per petita que sigui, que fa que allà sigui un dels llocs on més gaudeixo, sobretot perquè puc desconnectar dels mals de cap del dia a dia. No serveix de res aquest text, ja que podria explicar mil meravelles de Can Cots però si no ho has viscut, no em podràs entendre. >> FERRAN QUINTANILLA.

<< Tres d’abril. Una altra calçotada a Can Cots. A l’ambient s’hi respira una olor a calçots cremadets, una olor a cansalada fent-se intensament al foc. Imagineu gaudir d’aquestes essències tot estirats a l’era de Can Cots. Gaudir d’aquell típic sol d’abril, que escalfa lo just i necessari, perquè et sentis calentó però no acalorat. Sense cap preocupació al cap, veient els nens corrents, els pares ajudant a fer calçots i observant Can Cots, aquella casa que inspira tranquil·litat, que quan penses en ella no et vénen més que bons records al cap. Possiblement a Can Cots no hi hagi gaires comoditats, però amb gaudir d’un bon dinar, ben acompanyat, amb rialles, prenent el solet i gaudint de les vistes, jo crec que ja n’hi ha més que suficient. Molts dirien que viatjar tants quilòmetres per anar a celebrar una calçotada no compensa, malgrat això jo els dic que sí, compensa i molt. La majoria de vegades no necessites gaire per ser feliç, gràcies a Can Cots és una lliçó que hem après.>> ANÒNIM.

 

.