Així la vam fer

Tot va començar amb un grup de nens amb una energia increïble i inesgotable, i una monitora que estudiava cinema. Va sortir la descabellada idea de fer una pel·lícula i a ningú li va semblar impossible, vet aquí la clau. Un mes per pensar tota la trama, un mes per escriure un llarg guió, i molts i molts diumenges i festius de quedar per grabar. Quan ningú tenia bàsquet, ni ball, ni futbol, ni metge, ni exàmens, ni aniversaris, ni cap de setmana familiar, quedàvem ben d’hora a l’esplai i passàvem el dia rodant. Com un llarg joc que recuperàvem cada nou matí: obrint la maleta de so, muntant la perxa de l’àudio, plantant el trípode, enrotllant cables, recitant frases, triant la roba, escrivint a la claqueta amb el guix cada nova escena a rodar. Silenci que grabem! Tres, dos, un… acció. Va ser cansat, perquè no sé per què tothom es queixava de que repetíem les preses molts cops (mentida…) I perquè de cada tres “acció!” que es cantaven, un no valia perquè algú es posava a riure o es rascava un ull. Va ser lent, perquè havíem de grabar en diumenges o dissabtes i, a excepció d’una vegada a inicis de setembre que vam grabar deu dies seguits (i vam avançar mitja pel·li!) les escenes anaven completant-se amb comptagotes. Va ser llarg, perquè editar és treball de xinos i la pel·li es va anar muntant xino-xano. Va ser increïble, perquè entre tots anàvem contruint un projecte immens i ric que sense adonar-nos-en creixia més enllà del que sabíem concebre. Va ser solidari, perquè desenes i desenes i desenes de persones van anar posant el seu granet de sorra, desinteressat i ple de bona fe, i va anar creixent una muntanya feta de tot de petits favors. És així com es fa realitat un projecte tan gran sense pressupost ni professionals. Va ser emocionant, perquè grabàvem i descobríem i apreníem i milloràvem i sobretot creixíem. Va ser divertit, perquè no paràvem de riure i jugar, dins i fora de pla. Va ser una experiència que no es pot explicar, que només es pot viure… i recordar, cada cop que seiem al sofà, davant la pantalla, per veure el fruit de tot el que vam treballar. Amb un somriure nostàlgic per tot allò que vam fer, viure i sentir. I amb la satisfacció de la feina ben feta. Cinc anys després d’aquell primer dia de rodatge, ja la tenim aquí. Per tots aquells que vau creure-hi un dia. Per tots aquells que vau posar-hi fe cega, energia infinita i il·lusió sense límits. I vau ajudar a aixecar-la. Per tots vosaltres, nens de Can Cots.

<< Recordo aquella tarda d’esplai, quan vas deixar anar la proposta de fer una pel·li. Només sabia que diria que sí de totes totes i no m’ho perdria per res en el món! Grabàvem escenes d’hivern a ple estiu, i d’estiu a ple hivern, de morir-nos de calor a congelar-nos plenament, però sempre motivats al cent per cent! Ens sentíem tots uns actors, recordo el dia que vaig entrar a la classe del Col·legi Montserrat per grabar i els nens em miraven amb cara de fascinació, i tots volien sortir a càmara. També recordo quan ens feies repetir 30 vegades una mateixa escena! I el dia que vam tallar el carrer amb un con, per aturar els cotxes, o el dia que ens va volar el mural que pintàvem i el Bernat va saltar en planxa perquè no volés, o quan amb la Júlia investigàvem a casa la Mireia mentre grabaven els altres… Són molts records que no m’hi caben tots aquí, i ara mateix no em paren de passar pel cap i m’apareix un somriure a la cara i unes ganes boges de tornar a grabar. És un record que volem que sàpigues que no oblidarem mai, i esperem que tu i totes les persones que van col·laborar d’una manera o altra, i als quals vam estressar amb les nostres bogeries, tampoc ho oblidin! Només dir, moltes gràcies per fer possible el que nosaltres vèiem impensable, serà sempre el nostre record. >> MARTA BARROSO.

<< Des del principi em vaig entusiasmar molt amb la idea, ja que jo des de petita volia fer interpretació. Després d’un temps això de llevar-te tan d’hora els diumenges va ser un suplici! Però al final no volia que s’acabés. Recordo molts moments i m’han agradat molts, però no puc nombrar-los tots. Va haver-hi un dia que vam grabar a casa meva una escena amb ma germana estirades als nostres llits, jo havia de dir una frase no massa llarga però amb la calor que feia i que aquell mateix dia venien familiars a casa se’m va oblidar i només vaig aconseguir dir “m’he quedat en blanc” jajaja, ara quan hi penso no puc parar de riure. Uns altres moments van ser quan la Júlia es va marejar a la panaderia i no deia res, o quan estàvem al carrer pintant arbres o a la Universitat Autònoma jugant… En definitiva, m’emporto molts bons records d’aquesta pel·lícula! >> LAURA SAPERAS.

<< Un dia normal d’esplai, la meva monitora ens reuneix a tot el grup i ens explica que està estudiant cinema i que vol fer una pel·li amb nosaltres. Vaig flipar, però no perquè m’imaginés la increïble experiència que estava apunt de viure, sinó simplement perquè la idea era diferent i em va motivar. El primer dia de grabar va ser genial, estàvem super nerviosos perquè era una cosa completament nova, però amb el pas dels dies vam agafar pràctica. Recordo moltíssims moments bons i alguns de no tant, com per exemple quan grabàvem una escena i després havíem de fer primers plans de cadascú, que es feia pesat perquè no era divertit, i també quan l’Aina deia “va, les tres últimes tomes” i ho grabàvem deu cops més! Recordo un dia que havíem de grabar com si fóssim a classe, havia de grabar l’escena davant un munt de nens. Va ser genial, em miraven com si fos una actriu de veritat! Un altre dia vam gravar amb uns nois, ells tocaven percussió com africana i nosaltres ballàvem, era molt divertit. Podria explicar mil moments meravellosos que he passat grabant la pel·lícula, crec que ha sigut una de les millors experiències de la meva vida i estic completament segura que no la podré oblidar mai. A la vida poden existir coses tan meravelloses i autèntiques com l’experiència que he viscut jo al fer aquesta pel·lícula. Moltíssimes gràcies Aina, t’ho agrairé sempre. >> JÚLIA GUIL.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s